Es perd la mirada com pluja sobre la mar servant els més intims i melancòlics momentts que sols ella sap acaronar amb la mirada esperant que algun dia d'entre la immensitat del mar puga renàixer la dolça melodia que porta sempre tancada al seu sarronet de la memòria, trencant el silenci i acompassant-lo amb una bella dansada.
M'encanta. És un dibuix molt suggerent i parla per ell mateix.
Quan deixa les armes reglamentàries, queda nua d'obligacions i deixa viatjar l'ànima per la inmensitat del mar... espera? enyora? potser les gavines estiguen amb el vent ballant La dança de la Cimitarra... Un dibuix preciós, Amparo. Felicitats
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarEs perd la mirada com pluja sobre la mar servant els més intims i melancòlics momentts que sols ella sap acaronar amb la mirada esperant que algun dia d'entre la immensitat del mar puga renàixer la dolça melodia que porta sempre tancada al seu sarronet de la memòria, trencant el silenci i acompassant-lo amb una bella dansada.
ResponderEliminarM'encanta. És un dibuix molt suggerent i parla per ell mateix.
B7s
:D Muchisimas gracias por tus palabras. ¡¡No puede haber mejor inaguración!!!
ResponderEliminar(Aun estoy intentando averiguar como funciona el Blog)
B7s
Quan deixa les armes reglamentàries, queda nua d'obligacions i deixa viatjar l'ànima per la inmensitat del mar... espera? enyora? potser les gavines estiguen amb el vent ballant La dança de la Cimitarra...
ResponderEliminarUn dibuix preciós, Amparo. Felicitats